Plan B

Reprenc la seda!!

2012-02-19T23:21:00.000+01:00

Fa unes setmanes em va venir de gust tornar-me a posar amb la seda. Com que no tenia bastidor, em vaig fer un foulard amb la tècnica de marbre:

Però clar, com que sóc com sóc... a mi em venia de gust pintar i no només tintar... Vull dir que utilitzant la tècnica del marbre no controles els resultats. I a mi m'agrada fer-hi dibuixets, i colorejar-los, però per això necessito un bastidor per poder tensar la tela.

L'últim dia que vaig baixar a Barcelona em vaig comprar un bastidor. I és més gran que el que tenia abans!!

Total, que avui he decidit buscar els treballs que tenia començats des de fa uns 4 anyets (abans de venir a viure a Copons) i continuar-los.

He agafat un mocador de 90x90cm que vaig començar per fer un regal al meu cosí quan se'n va anar a viure amb la seva xicota. Ara ja s'han canviat de pis i tot! però jo no he pogut acabar-lo abans i em segueix fent il.lusió fer-li aquest quadre pel pis. Així que...

He muntat el bastidor, els ganxets i he tensat la seda:

Després d'assegurar-me que la tela estava tensada però sense tibar massa (es podria esquinçar perquè la seda és molt delicada) he començat a passar la guta:

La guta és com un "moquet"; una pasta que segella el porus de la tela, creant petites "piscinetes" que després podran ser pintades sense por que un color es barregi amb l'altre. Si no ho fessim així els colors es barrejarien tots i seria com un conjunt de taques de pintura.

Total, que he estat una bona estona passant guta fins que se'm ha cansat el braç. Cal tenir en compte que tot això es fa SENSE poder recolzar mà ni braços damunt la tela ni el bastidor. Quan ja m'ha començat a tremolar la mà i a agafar torticolis he decidit parar.

Dels 6 músics africans que hi ha al dibuix he aconseguit fer-ne 4. Els altres 2 els deixo pel proper dia que, ara per ara, no se quan serà:

El que té de bo viure aquí és que tinc les golfes per poder establir-hi el meu petit taller que em permet deixar el bastidor i la tela muntades mentre s'asseca tot. I això s'ha d'assecar en horitzontal; si no està sec no es pot moure. Encara que trigui setmanes a reprendre al feina (que espero que no sigui tant), puc deixar-ho així sense molestar a ningú. No hauré de treure-ho perquè necessitem la taula per dinar, ni fer els deures...

Així que avui estic contenta.

Quan el tingui més avançat ja faré més fotos.

Els millors desitjos

2011-12-23T23:38:00.001+01:00

Aquest any no he fet la postal de Nadal. No he pogut.

I el que havia pensat per substituir la postal tampoc arribarà temps: la nit de Nadal és demà i el més calent és a l'aigüera.

Després he pensat en fer la típica felicitació per internet però és una cosa que ja està molt vista i tampoc m'ha convençut, la veritat. Precisament jo m'ho passo bé fent la postal perquè és sempre un detall molt personal. Uns anys han estat postals, d'altres han estat CD's, d'altres un calendari... exteriors ben diversos per amagar els millors desitjos a l'interior.

Aquest últim any m'han passat moltes coses. Moltes coses per les quals donar les gràcies. Tinc molta sort.

_____________________________

Sempre que penso en donar les gràcies, em ve al cap aquesta cançó (del gran Curtis Mayfield, aquí versionada per en SEAL), sempre: http://www.youtube.com/watch?v=oLQ2joJ_BrI
____________________________

Així que, al final, crec que el millor és no buscar temps (que no tinc) per fer coses (que no puc fer) complicades i desitjar-vos unes Bones Festes i un Bon Any Nou.

Això per mi vindria a ser que tant de bo pogueu passar aquests dies amb la gent que us estimeu, i compartiu amb ells tantes coses bones com us sigui possible, que recordeu sempre els qui ja no hi són; sempre. I que tingueu salut i sort d'ara en endavant.

Us ho desitjo de cor.

Bon Nadal i Feliç 2012

http://www.youtube.com/watch?v=87q5dmW6zDg

Social Diabetes

2011-12-14T22:36:00.000+01:00

Hoy quiero hablaros de algo muy distinto a lo que os tengoacostumbrados. Se trata de un proyecto en que me siento involucrada:SocialDiabetes.

Por si algún lector no sabe en qué consiste el proyecto,dejadme decir que SocialDiabetes, persigue mejorar la calidad de vida de losdiabéticos mediante una aplicación smartphone que permite al paciente ganarautonomía en las comidas y dosis de insulina a administrarse, y rebaja riesgos,gracias al control personalizado que permite el sistema.

Tenéis más información aquí:http://www.theproject.ws/es/social-diabetes

¿No os ha pasado que alguna vez habéis comprado unproducto/servicio que prometía grandes cosas y luego os habéis dado cuenta que“del dicho al hecho hay mucho trecho”?

A mi sí. Y he llegado a la conclusión de que a veces pasaeso porque quien diseñó ese servicio o producto no conocía en realidad alcolectivo al que quería dirigirse ni cuáles eran sus necesidades.

Con SocialDiabetes pasa todo lo contrario. El proyecto nacede nace de una necesidad personal y colectiva: disponer de información paraganar autonomía, flexibilidad y control en la autogestión de la diabetes. Y conla garantía de saber exactamente qué se lleva entre manos, el equipo empieza atrabajar y a mejorar la aplicación. Porque… ¿quién va a conocer mejor susnecesidades que el paciente y el médico? Así nace SocialDiabetes.

Pero una cosa que quería destacar es el “espíritu” con elque se está llevando a cabo esta tarea: con entusiasmo e ilusión, transparenciay en COLABORACIÓN con todos vosotros, o al menos con todos aquellos que quierenparticipar aportando sugerencias, y toda aquella información que permite que laaplicación avance y mejore, siempre en busca de mejorar la calidad de vida delas personas.

Como os decía, un equipo que sabe lo que hace y conoce lasnecesidades del colectivo al que se dirige. A mí, de salida, eso me gusta y meparece una buena garantía.

Al poco tiempo de ver la luz, SocialDiabetes recibe unreconocimiento que recibe con ilusión: la acreditación WIS.

Y el equipo sigue trabajando.

El proyecto va a salir en breve, y para hacer frente a losgastos pendientes se lanza al Crowdfunding, así se tantea el tema para saberlos apoyos con los que se cuenta y la capacidad de difusión. Hoy en día sepueden intentar hacer cosas así con el apoyo de la gente.

El reto era conseguir 100 votos pues si no se conseguían, elproyecto no podía pedir financiación. Gracias a todos vosotros se sobrepasaronlos 100 votos en pocos días.

De nuevo se pone de manifiesto la colaboración y el apoyo delos que hablábamos antes.

Así que con el trabajo del equipo (que no se detiene) yvuestros votos llegamos al siguiente punto:

Sería de gran ayuda que nos ayudárais a difundir el proyectoy, por supuesto, si todo lo que os hemos explicado os parece interesante yqueréis apoyarnos con una pequeña cantidad, podéis hacerlo aquí http://www.lanzanos.com/proyectos/social-diabetes/

Yo he hecho mi aportación y para ayudar a difundir lainiciativa, además, he colocado un banner en mi blog. Tú también puedeshacerlo.

Aquí tienes el código que debes copiar y pegar en tuespacio:

BANNERVERTICAL

<iframesrc='http://www.lanzanos.com/apoya/189/1/' width="200"height="265" frameborder='0'> </iframe>

BANNERHORIZONTAL

<iframesrc='http://www.lanzanos.com/apoya/189/0/' width="334"height="100" frameborder='0'> </iframe>

Yo ya os he explicado por qué es un proyecto en el que creo.Ahora os toca a vosotros hecharle un vistazo y convenceros

Muchas gracias por vuestra atención!

Àlbum Gina

2011-09-22T17:28:00.009+02:00

Abans de res: sí, ho sé, hauria d'estar treballant :(

Però és que no puc més. Estic cansada i no em concentro, així que he decidit fer un (kit kat).

Ara sortiré a passejar amb els meus fills, però abans de tancar l'ordinador vull penjar una cosa que he fet aquests dies.

Els últims dies d'estiu han estat especialment calorosos, així que com que a les hores centrals del dia no es podia ni sortir de casa... ha estat perfecte per fer això:

Aquestes són les úniques fotos que tinc de la meva filla acabada de néixer, així que vaig pensar que mereixia tenir un record especial per quan sigui més gran i les vulgui veure.

He utilitzat el kit de febrer de KDS i només he hagut d'anar seguint el pas a pas del tutorial.

No he fet fotos de totes les pàgines però crec que amb això ja us podeu fer la idea de com és l'àlbum. Aquí n'he posat unes quantes més.

A mi m'ha agradat molt fer-lo :)

Restaurant

2011-08-26T23:13:00.006+02:00

Fa mesos que vaig començar a restaurar un coixí a estones perdudes.

El coixí el vaig pintar deu fer uns 15 anys, i estava així de gastadet:

Vaig anar pintant de mica en mica, ara les flors, ara el conill:

I aquest cap de setmana el vaig acabar! Ara ha quedat així:

No és una feina que es faci en un dia. Jo almenys la gaudeixo més si la faig de mica en mica...

I els colors tampoc són 100% iguals que els de fa 15 anys però això és el de menys.

Ara només em falta fer-li el farcit nou perquè quedi més plenet i esponjós :)

Oi que no està malament?

Estimar

2011-06-30T10:44:00.001+02:00

"Amar no es solamente querer, es sobre todo comprender."

Françoise Sagan

Troballes

2011-06-20T21:40:00.004+02:00

Dilluns passat va ser festa i vaig aprofitar el cap de setmana llarg per endreçar coses.

En una capsa em van sortir fotos. Fotos diverses: del Pol quan era petit, del pis de Barcelona, còpies de les postals de Nadal que faig cada any (sempre diferents...) records de temps feliços (o almenys això pensava jo). Fotos que em van fer pensar que potser en la ignorància no s'hi viu malament del tot... i em va venir una mica de nostàlgia.

En fi, al que anàvem.

Entre totes les fotos me'n van sortir unes que ja ni pensava que tingués. Les fotos són horribles i tenen uns quinze anys pel cap baix però m'ha fet gràcia posar-les a l'àlbum perquè n'hi ha unes que són de treballs fets en fusta.

Els treballs ja no els tinc perquè els vaig anar regalant però ara us podeu fer una idea de com éren.

També em van sortir aquestes fotos:

Això era una làmpada que vaig fer per un amic meu que va a anar a viure sol.

No s'aprecia gens bé el detall que li vaig pintar, però és la lletra A de l'alfabet celta.

M'agraden les lletres Celtes. Tenen unes corvatures divines que s'entrellaçen entre elles. I normalment, totes tenen animalons i elements que formen part de la natura. Aquesta és un dragonet.

Llàstima que no s'aprecïin bé els detalls. Estava pintada a 4 tintes i n'hi havia una de color groc-daurat antic preciosa.

Per sort, aquest any he fet un curs de fotografia així que, encara que regali els objectes, les fotos que en faci seran molt millor ;)

El elemento

2011-05-13T19:19:00.000+02:00

…Utilizo el término “Elemento” para el lugar donde convergen las cosas que nos gusta hacer y las cosas que se nos dan especialmente bien. Creo que es imprescindible que cada uno de nosotros encuentre su propio Elemento, no solo porque nos sentiremos más realizados, sino porque, a medida que el mundo evoluciona, el futuro de nuestras comunidades e instituciones dependerá de ello.

El mundo nunca había cambiado tan rápido como ahora. Nuestra mayor esperanza de cara al futuro es desarrollar un nuevo paradigma de la capacidad para llegar a una nueva dimensión de la existencia humana. Necesitamos propagar una nueva apreciación de la importancia de cultivar el talento y comprender que este se expresa de forma diferente en cada individuo. Tenemos que crear marcos –en las escuelas, en los centros de trabajo y en los estamentos públicos- en los que cada persona se sienta inspirada para crecer creativamente. Necesitamos asegurarnos de que todas las personas tienen la oportunidad de hacer lo necesario para descubrir el Elemento por sí mismas y a su modo. …

… Encontrar el Elemento es imprescindible para el bienestar y el éxito a largo plazo y, por consiguiente, para la solidez de nuestras instituciones y la efectividad de nuestros sistemas educativos.

Creo firmemente que cuando alguien encuentra su Elemento, adquiere el potencial para alcanzar sus mayores logros y satisfacciones. Con ello no quiero decir que haya una bailarina, un dibujante de cómics o un premio Nobel de Economía en cada uno de nosotros. Lo que digo es que todos tenemos habilidades e inclinaciones que pueden servirnos de estímulo para alcanzar mucho más de lo que imaginamos. Entender esto lo cambia todo. También nos ofrece la mejor, y quizá única, posibilidad de conseguir el auténtico y perdurable éxito en un futuro muy incierto….

Sir Ken Robinson

El Elemento

Curs de Bijuteria Scrap

2011-04-14T16:13:00.002+02:00

Avui podeu conèixer una artista del Penedès: la Sara Ferret.

Fa unes coses maquíssimes. Ara està preparant un curs de bijuteria amb Scrap.

I per si no n'hi hagués prou amb això, sorteja un aplaça pel seu curs. La condició per entrar en el sorteig és explicar-ho al meu blog (i cadascú al seu).

Així que mira, provaré sort.

Al blog de la Sara hi ha informació sobre el curs i sobre les coses boniques que fa: http://vinyart.blogspot.com/2011/04/1er-curset-penjoll-fermall-i-anell.html

Feu-hi una ullada. Us agradarà!

Regadores

2011-03-27T18:58:00.002+02:00

Les vaig veure per primer cop al blog de l'Alberto i me'n vaig enamorar.

Com que totes li demanàvem si les regadores eren de creació pròpia o les havia fet seguint un tutorial o una plantilla o alguna cosa però ell no deia res... vaig començar a buscar per internet.

I vaig trobar la plantilla a Splitcoast Stampers.

Espero que l'Alberto no s'enfadi per haver revelat el seu secret perquè la veritat és que aquest noi és un autèntic crack faci servir plantilles o no. El que importa és la realització, i els seus treballs estan sempre cuidats fins a l'últim detall. Són preciosos.

Les meves regadores encara no estan acabades:

Però no m'he pogut resistir a provar de fer-ne. De moment ja m'han servit per fer proves amb tintes i segells

Quan estiguin acabades ja posaré més fotos.

Pot de neu

2011-03-12T17:40:00.005+01:00

Fa unes setmanes la meva filla va portar això de l'escola:

No s'aprecia bé el que és però ho aclariré: és un pot de neu. D'aquells que tenen una figura dins (una ciutat, un animalet...) i que quan els tombes es posa a nevar.

Va fer-ho amb la mestra de l'escola. Van fer un ninot de neu de plastilina, el van enganxar al tap del pot, van omplir el got d'aigua i purpurina i el van tapar.

Van passar-s'ho molt bé mentre ho feien però abans de sortir per la porta de l'escola els pots començaven a perdre aigua i no es veia el que hi havia dins. Per això penso que és una llàstima!

Es van divertir molt fent aquesta manualitat, però només variant algunes coses hauríen aconseguit un resultat més durador. Es necessita alguna cosa més, però segueix sent una manualitat de baix pressupost.

Com que a casa ja em diuen que sóc una mica repel.lent, a continuació explico una altra manera de fer-ho:

El pot de vidre: en comptes d'un de maionesa millor utilitzar-ne un de més "xato". Millor un de puntes d'espàrrec, de cireres confitades, d'algunes verdures... més baixets i més amples perquè els nanos puguin ficar-hi millor les mans.
La figura: ha de ser d'un material que no deixi residus en contacte amb l'aigua per tant, en comptes de plastilina aconsello la ceràmica. Fer-ho amb fang de secat a l'aire (Sculpey), amb FIMO (que es pot coure al forn), o anar directament al "todo a cien" i comprar una figureta petita. De ceràmica o fins i tot de plàstic, que pesarà menys.
La cola: això ho haurà de fer la mestra perquè, per tal que l'objecte quedi ben fixat al tap, s'ha d'enganxar amb cola d'impacte o similar. Una de forta. La cola blanca de l'escola no val.
El líquid: l'aigua de l'aixeta es podreix. S'ha de fer amb aigua destil.lada (la de planxar). A més a més, per tal de donar "viscositat" a l'aigua i aconseguir així que les partícules baixin més a poc a poc hem de barrejar-hi una culleradeta de sabó. Va perfecte un sabó líquid per rentar plats que sigui transparent, sense color. Al CARREFOUR en tenen i és econòmic. Hem d'omplir quasi tot el pot d'aigua i barrejar el sabó ben a poc a poc. Si no ho fem així ens sortirà molta bromera.
La neu: podem utilitzar el que tinguem a mà.... boletes petites de porexpan, purpurina...
Tancant el pot: hem de ficar el tap amb la figura (un cop sec del tot) poc a poc dins de l'aigua controlant que no vessi. Ho rosquem ben fort i ho segellem amb silicona, que ens evitarà que hi hagi fugues d'aigua.
Decoració: quan estigui tot sec, podem posar-hi una cinta de roba ben bonica damunt la junta de silicona perquè no es vegi, també podem pintar o decorar el tap...

Si algun dia en faig de nous (apart dels que ja vaig fer), faré fotos del procés i les penjaré perquè aquest es pugui considerar un tutorial en tota regla.

Mentrestant, espero que si us decidiu a fer-ne seguiu aquests consells perquè ja heu vist que variant poques coses s'aconsegueix un resultat més durador.

Adéu al Taller Creatiu

2011-02-25T19:55:00.002+01:00

Avui he tancat una etapa.

Quan em van demanar que fes una proposta d’extraescolar per als nens i nenes de Copons, realment no tenia ni idea d’on em ficava.

En un principi fer extraescolars va ser una alternativa (bé, és una forma de dir) a l’atur.

Així que quan em van trucar, de seguida vaig preparar el document. De fet, tinc el títol de Monitora de Lleure, així que perquè no treballar com a tal? I resulta que els va encantar.

Ara he hagut de deixar-ho sense acabar el curs.

No tinc cap dubte que he pres la decisió correcta. No puc arribar a tot arreu com a mi m’agrada fer-ho. Però no puc evitar pensar que és una llàstima haver de deixar-ho ara, en un punt en què ells s’ho passen bé fent l’activitat i estan preparats per fer coses interessants, totes fruit del seu esforç i creació personal i col.lectiva.

Una mostra del que dic, la Jornada de Portes Obertes que hem fet avui per Carnestoltes:

https://picasaweb.google.com/ampaceipcopons/PortesObertesTallerCreatiu

És veritat que no tot han estat flors i violes, especialment el primer any. Però si faig balanç, sens dubte ha estat una experiència molt positiva. Un aprenentatge constant.

Però no sé… ara que marxo… penso que ja no podrem fer allò que havia preparat, els projectes dels que havíem parlat… M’agradaria pensar que el temps que he dedicat ha servit per alguna cosa; que els nens s’han quedat amb alguna cosa bona de tots aquests mesos junts…

Però avui he acabat.

I ara espero poder-me centrar en els nous projectes que es presentin i poder seguir trobant coses i persones a la feina que m’agradin, mil.lusionin i que em facin aprendre. I poder fer tranquil.lament de mare dels meus fills en comptes de la dels altres, que a casa també ho necessitem.

Primera pàgina de Scrap

2011-01-22T13:47:00.001+01:00

Doncs com deia l'altre dia, aquí ensenyo la primera pàgina de Scrapbook que he fet.

Sempre havia pensat que, quan comencés a fer Scrap, el primer que faria seria una pàgina. No sé... un LO, alguna que parlés dels meus fills... Doncs no.

El primer treball de Scrap que vaig fer va ser un Mini, i la primera pàgina... bé, no ha estat gens com em pensava: ni nens, ni dibuixos divertits, ni escrits tendres...

Estic al.lucinada. L'ensenyo?

Va:

Sí senyor, és el meu company quan jugava a futbol americà!

Alguns detalls de la la pàgina:

Doncs sí... no sabia que hi havia papers de scrapbook així però mira... em vaig animar i aquí està.

Ara serà qüestió de fer-ne més.

Febrer a KdS

2011-01-18T10:47:00.005+01:00

No ho puc evitar. M'agrada tooooooot!!

Avui hem conegut un petit avanç del que hi haurà a Kits de Somni el proper mes de febrer.

La Mireia sempre ens sorprèn. Aquesta vegada ha portat una marca nova: CAVALLINI. M'agrada:

També em tornen "loquita" els segells en general... però aquests de fusta...

M'encanten. Són maquíssims!

I el més difícil, com sempre és triar els papers: vintage, romàntics, moderns, divertits.... uf!

Ja tinc ganes que surti la nova revista per veure-ho tot, tot i tot!!!

El primer Mini

2011-01-17T13:34:00.002+01:00

Ja començo a tenir material scraperu per treballar, així que he decidit començar.

Amb un kit que vaig demanar i un mini àlbum que ja tenia, tot de Kds, vaig fer un àlbum de fotos de la meva neboda petita i li vaig regalar per Reis a la seva mare.

Sóc conscient que puc millorar perquè encara ha d'aprendre moltes coses, tècnica, composició, materials... però estic força contenta del resultat. És el primer mini que començo i acabo jo sola!

També he fet una pàgina, però aquesta l'explicaré en un altre post.

Regals de Reis 2011

2011-01-08T19:20:00.004+01:00

Com ja vaig explicar l'altre dia, aquest any he recuperat el costum de fer jo mateixa els regals de Reis. Un únic model, un regal per cada branca de família i alguns amics.

Què es pot fer amb una funda de CD i algunes fotos? Aquí teniu el resultat:

Un calendari de sobretaula.

Fet amb fotos dels meus fills, crec que ha estat un detall bonic per als avis, àvies, tietes, tiets i familiars i amistats diverses.

Origami amb papers de Scrapbook

2011-01-01T21:53:00.006+01:00

Fa algun temps vaig aprendre a fer un Pare Noel d'origami. Més tard, quan vaig agafar pràctica vaig "tunnejar" el model original per poder tenir els 3 Reis d'Orient. La cosa era fàcil, només calia canviar els fulls de colors per uns que no fossin blanc i vermell i canviar la forma del barret.

La qüestió és que avui, després de dinar se'm ha encès la llumeta: calla,... i si ho provo amb papers de SCRAP?

Són ideals perquè ja són quadrats (per a fer-ho amb un full normal se'n ha de tallar tros) i a més són estampats per un cantó i per l'altre; així que no cal fer servir 2 fulls de diferent color.

He fet la prova, i guaita:

Més fàcil de fer i més ràpid que els que feia fins ara!

A mi m'agrada el resultat.

I amb una mica més de temps i mitjans es poden utilitzar "embellishments" més macos que els que tinc jo per a decorar el sac o el barret del ninot...

Podem fer Pares Noels (o Reis d'Orient) per decorar la casa, regalar-los a algú... si els fem més petits podem guarnir tot un arbre de Nadal amb ells, o fer una garlanda...

Si observem el detall del sac, veurem que també ens dóna joc per a posar-hi alguna nota dintre, o un quants calerons...

La imaginació al poder!

Estic pensant de fer el meu propi tutorial (el que vaig trobar per internet era una mica enrabassat) i penjar-lo aquí...

Regals de Reis

2010-12-30T21:10:00.002+01:00

Ja he fet el regal de Reis!

Cada any faig els meus dissenys de postals de Nadal. Les dissenyo i, segons com, les porto (o portava) a la impremta del costat de casa i les envio. Segons com, les feia jo mateixa.

Però aquest any no ha pogut ser. Massa coses en marxa i poc temps.

Així que he decidit recuperar una altra tradició meva que els últims anys havia deixat de banda també: fer els regals de Reis.

Com dic, tinc poc temps així que serà un únic model per a tothom. Un regal per cada família.

Ara només cal esperar que passin els Reis i llavors... llavors ja us l'ensenyaré!

Apa, que tingueu un molt Bon Any!!!

Reflexionant

2010-12-27T19:52:00.000+01:00

La qualitat mai és un accident, és sempre el resultat d'un esforç intel.ligent.

John Ruskin

Bon Nadal!

2010-12-25T21:39:00.000+01:00

Exposició a l'ABACUS

2010-12-03T23:31:00.005+01:00

Al novembre no ha pogut ser, però ara ja està: a l'ABACUS d'Igualada hi ha una petita mostra de les cosetes que faig!

No hi he pogut portar gran cosa perquè tinc el mal vici (segons es miri) de regalar tot el que faig, així que l'exposició és compartida. Però crec que dóna una bona idea del que es pot fer si un té ganes de perdre el temps embrutant-se les mans.

Tot el que hi he portat ja ho heu vist però és que allà posat fa una patxoca!...

Hi he exposat pintura sobre tela (coixíns, samarretes, pitets...) i també els penjolls i arracades de FIMO (argil.la pol.limèrica).

L'altra noia amb qui comparteixo aparador fa SCRAPBOOK. Resulta que, casualment, se qui és i us puc dir que fa unes coses molt xules pel que fa a targeteria, àlbums de fotos, etc.

Per si voleu fer-hi una ullada:

ABACUS
Santa Caterina, 22
Igualada

Horari: De dilluns a dissabte, de 10 a 14h i de 16.30 a 20.30h

Hi serà tot exposat durant uns 10-15 dies.

Degradat de colors amb FIMO

2010-11-14T19:29:00.003+01:00

Aquests dies estic fent proves amb el FIMO, i m'estic animant.

Ara he après a fer pasta amb degradat de 2 colors. M'ha costat d'entendre com fer-ho però al final me'n he sortit. He fet un degradat de color verd a groc (o al revés, segons com es miri). Més endavant provaré de fer-ho amb 3 colors.

I provant provant he vist que cada cop que canvio de color m'he de rentar les mans. Que m'agrada molt fer penjolls, arracades, agulles... però que no tinc tots els materials adequats.

La pega és que a Igualada (que és el que em queda més aprop) és difícil aconseguir el material... hauré de provar amb les botigues virtuals.

Però tot i ser "novata" en el tema, estic força contenta del resultat.

Un coixí per a la Yasmin

2010-11-07T17:06:00.004+01:00

M'encanta fer regals per als meus amics. Qualsevol excusa és bona.

I aquest cop d'excusa no en tenia cap, però m'és igual; em venia de gust.

Aquest és el coixí que he fet per a la Yasmin, la filla d'una amiga meva. És una nena divertida, molt xerraire i intel.ligent. I li encanten els CARGOLS. Sempre n'està buscant!

Així que no ho vaig tenir gaire difícil per buscar la inspiració.

Vaig comprar una tela bonica (amb uns colors que li agradessin a la mare, ves) i vaig començar a fer el bibuix d'un cargol.

Com que el nom de la nena comença amb Y, em va semblar que podria a profitar la forma de la lletra per fer el cap del cargol amb les banyes, ara només havia d'adaptar la resta del nom al cos del cargol. Vaig decidir posar el punt de la lletra "I" al mig de la closca i pinar-lo del mateix color que les lletres. En canvi, els ulls els he pintat del color de la closca. Un contrapunt divertit.

Vaig fer un coixí tipus "sobre", és a dir que es tanca sense botons (que la nena es podria empassar) ni cremallera (que es podria clavar o enganxar-s'hi els dits), només té 2 solapes cosides ente sí que deixen una obertura per posar-hi el farciment.

Llestos!

Ara a veure què dirà la nena quan li regali...

Primera pàgina de Scrap digital

2010-10-19T11:37:00.003+02:00

Ahir vaig fer la meva primer pàgina de Scrapbook. I també és el primer treball de Scrap digital que faig.

Per fer-la he utilitzat la plantilla del mes d'octubre de Kds i material d'alguns kits digitals de Shabby Princess.

Una mosca volava per la llum

2010-10-13T16:10:00.014+02:00

Aquest curs he començat les extraescolars fent una treball senzill però divertit:

Una mosca.

Com que a mi m'agrada molt la música, he aprofitat per rescatar aquells vell pom-poms que feiem amb llana i posar-los hi una banda sonora. El procés és el següent:

Fabriquem 2 "donuts" iguals amb cartró. Els meus ténen un radi de 3,5 cm. però podem fer-los de la mida que volguem.

Ajuntem els dos donuts com si fossin un de sol i comencem a embolicar llana de color negre.

Anem embolicant fins que ens queda tot el cartró cobert de llana. Com més llana hi posem, més tupit ens quedarà el "pom-pom".

Un cop acabat, amb unes tisores anem tallant la llana pel cantó exterior del donut.

Quan hem tallat tota la llana, separem amb molt de compte els dos donuts de cartró,

i hi passem un fil de llana per dins, per poder-subjectar la llana tallada tot fent un nus.

Ja podem retirar els donuts i "estarrufar" la llana per donar-li forma a la bola.

Ja hem fet el nostre pom-pom. en aquest cas l'hem fet amb llana negra perquè volem una mosca però podem fer-lo amb llana de qualsevol color. Fins i tot barrejant colors.

Ja tenim el pom-pom de llana. Ara podem decorar-lo com vulguem.

Nosaltres ho hem fet així:

Li hem enganxat uns ulls que es mouen i unes ales de plàstic transparent.

Aquesta l'ha fet la Dina, una nena de P3.

Blog Candy Mireia Carbonell

2010-10-12T23:11:00.004+02:00

Vaig descobrir el món del Scrapbook aquest estiu per casualitat i des de llavors em surt fum del cap, però m'encanta!

Els papers, els segells, les tintes, les fotos, els àlbums.. TOT!

Per saber-ne més em vaig apuntar a la xarxa social Kits de Somni (Kds) i des de llavors que no he parat d'imaginar, de somniar...

Tinc poc temps i el que tinc el tinc invertit en aconseguir una feina estable i cuidar de la família, però he de reconèixer que per poc que puc em connecto cada dia per veure que s'està coent a KdS.

I aquesta nit, quan m'he connectat, he vist que el blog de la Mireia Carbonell (la Jefa de KdS) ja ha arribat a les 8.000 visites! i per celebrar-ho fa un BLOG CANDY.

A mi m'encanta el seu projecte del mes de setembre: la combinació de color, les fotos, les gàbies d'ocellets...

Us animo a passar pel seu blog, no només pel Blog Candy sinó per veure les coses precioses que fa!!

Segur que us agradarà.

Primer taller de Scrap

2010-09-27T11:32:00.009+02:00

Ahir al matí vaig anar a Vilanova i la Geltrú a fer un taller de Scrapbooking. EL meu primer taller (i treball) de Scrap!!

M'ho vaig passar molt bé perqùe a mi, embrutar-me, és el que m'agrada. I perquè vaig descobrir nous materials, noves tècniques... i gent nova amb qui passar una bona estona!

El treball que vam fer consistia en un mini àlbum 11x11 cm.

Jo, com sempre, vaig fer l'àlbum per regalar. Ho sé... la primera cosa que fas i vas i la regales? que voleu... jo sóc així. I ja m'estic imaginant la cara de la meva germana quan li doni (és pel seu aniversari).

La veritat és que no vaig acabar l'àlbum del tot (em faltaven unes fotos), però va quedant així:

Ja tinc ganes d'acabar-lo i de fer més coses!!

Tallers i exposició

2010-09-23T16:17:00.003+02:00

El nou curs és apunt de començar i estic acabant de polir algunes coses.

Tallers diferents, a llocs diferents i per públic diferent (encara que la majoria són per a nens i nenes).

Però això no és tot.

Estic preparant una petita exposició de les cosetes que faig. A l'Abacus oferien la possibilitat de mostrar els treballs, les aficions de cadascú, i m'hi vaig apuntar. Aquesta setmana m'han trucat.

Encara no sé les dates concretes però puc tenir les coses exposades 15 dies. Hem quedat que l'exposició serà al novembre. Així tinc temps de començar el curs i guanyar una mica de temps per recopilar coses que he fet (però que no tinc perquè he regalat) i veure si cal que en faci alguna més per acabar d'arrodonir la cosa.

El gruix de l'exposició serà la pintura sobre tela però també hi inclouré treballs de bijuteria i "decópatch".

Em fa molta il.lusió!

Quan tingui fotos ja les penjaré.

La paraula més bonica del món

2010-09-20T19:31:00.006+02:00

Aquest estiu he viscut una experiència nova.

L'Ajuntament d'Igualada organitza unes jornades de contes a la Biblioteca municipal durant la setmana que dura la Festa Major. Normalment hi va gent que ja s'hi dedica, però mira... em van cridar per anar a explicar-ne un!.

El conte que vaig explicar l'ha escrit la meva amiga Berta. Es diu "La paraula més bonica del món". Val a dir que vaig canviar algunes coses (amb el permís de l'autora), bàsicament paraules, perquè els més petits poguessin seguir el fil de la història.

Aquí teniu algunes fotos de tot el procés.

La setmana anterior de la Festa Major d'Igualada va ser la Festa Major de Copons. Cada tarda expliquen "Contes a la fresca" (al costat de la piscina) i em van proposar de participar-hi explicant un conte. Ja es veu quin vaig explicar, no?

Em va servir una mica d'entrenament, tot i que després... no és el mateix explicar-lo als teus veïns (que no eren gaires) que explicar-lo enun auditòri PLE de gent.

Vaig passar una mica de nervis i, si hagués de fer-ho ara, algunes coses les faria diferents, però la veritat és que va ser una bona experiència. Digne de recordar!

Samarretes

2010-08-17T22:06:00.006+02:00

Aquestes vacances estic aprofitant per fer allò que més m'agrada, ja que durant l'any no tinc tot el temps que voldria.

M'estic "empapant" de tècniques noves i esbrinant on puc aconseguir els materials per poder posar-m'hi més endavant, perquè moltes botigues estan tancades.

Estic posada en el tema ESPELMES però a Igualada no hi ha cap cereria (o almenys jo encara no n'he trobat cap) així que hauré de baixar a Barcelona a buscar material; a profitaré per anar a buscar prendes per pintar.

I parlant de pintar, aquí deixo dues samarretes que he fet per la reina de la casa.

Una està feta amb esquitxos de pintura i l'altre amb tampons.

Ara feia molt de temps que no feia samarretes. No estan malament, oi?

Taller Creatiu 2009-2010

2010-06-18T21:17:00.002+02:00

Avui he acabat tots els tallers.

Ha estat un curs una mica difícil (jo pensava que no arribaríem al mes de juny), però finalment ho hem aconseguit.

Però encara que ha costat, si faig balanç els aspectes positius superen els nagatius. I , en tot cas, com que dels errors també se'n aprèn, ja sé quines coses he de tenir en compte en el futur per millorar.

No sé com encararem les activitats del nou curs 2010-2011; de moment, aquí deixo fotos del que hem fet durant aquest curs.

Taller creatiu

Falten fotos d'algunes activitats, especialments dels jocs... però és que jo encara no he après a jugar amb la canalla i fer fotos a la vegada!

Els peus, són lletjos?

2010-04-05T14:44:00.001+02:00

De tan en tant jo també tinc ocurrències d'aquelles dignes de recordar...

M'agrada molt fer manualitats, però una altra de les meves passions són els ordinadors.

Ja fa uns quants anys vaig fer un curs de Photoshop i, és clar, a casa meva havia de fer pràctiques, no?

Uns peus qualsevols.

Oh, quina lluna més maca!

Mmmmm... on he vist abans aquest cercle?

Doncs sí; vaig convertir un taló fet caldo dels peus del meu home en una lluna estupenda.

Una idea boja? o una idea genial?

Polseres

2010-01-16T14:36:00.004+01:00

Aquest any, al taller, hem après a fer polseres amb fils de punt de creu. Són molt fàcils de fer i als nens els ha agradat molt fer-les.

Però la veritat és que a mi la bijuteria m'encanta i m'agradaria aprendre a fer altres tipus de polseres. I en ello estoy...

Polsera de cuir negre.

Amb fils de colors.

Cuir gruixut de color vermell.

Ara que ja vaig veient com va la cosa, m'atreviré a utilitzar uns altres materials.

Nadal

2009-12-22T14:27:00.001+01:00

M'encanta el Nadal.

És una època ideal per fer manualitats: decoració de la casa, de l'arbre, coses per regalar... L'excusa perfecta, vaja.

Tinc un amic que és molt "apanyat" fent origami (papiroflèxia). Fa un parell d'anys em va ensenyar a fer un Pare Noel amb paper. Aquest any que ve vull fer-ne un amb cartolina, perquè em quedi ben gros i penjar-lo a la paret.

Com que a mi m'agrada donar-li una volta més a allò que he après, apart de fer el Pare Noel, vaig fer també els 3 Reis Mags.

Aquí deixo una foto d'algunes cosetes que he fet per Nadal:

Pare Noel i Reis Mags.

Bola per a l'arbre.

Pots de neu artificial.

Aquests pots de neu els he fet amb pots de conserves de vidre, però he descobert una manera més "professional" de fer-los. Ja tinc ganes de provar-ho!

Làmpades

2009-11-05T14:23:00.001+01:00

Avui vull parlar de les làmpades.

La veritat és que no en tinc quasi fotos perquè les he anat regalant totes. Un any, per Nadal, en vaig fer nou o deu (una per cada "família", pare, mare, tiets, sogres, cunyats...) tots teníen una però cap de les làmpades era igual.

Va ser una feinada, però això és el que més m'agrada: començar-ho tot amb temps, anar fent, pintant, medint, tallant, muntant... cada peça és única i la cara que posa la gent que rep allò que li has fet tu amb tota la il.lusió, no es paga amb res. És el que més m'agrada.

Ara fa molts anys que no en faig cap i m'hi vull tornar a posar. Aquí a Copons tinc un veï que és manyà i crec que em podria fer l'estructura.

Aquesta és la primera làmpada que vaig fer:

No sé exacatament quans anys té; està feta caldo però encara fa llum!

Pintura sobre seda

2009-10-23T14:16:00.003+02:00

Quan vivia a Barcelona vaig estar uns 10 anys anant a un taller que hi havia prop de casa meva. Al principi vaig començar treballant la fusta (per restaurar petits objectes), després vaig aprendre a fer diferents coses i treballar amb d'altres materials, fins que em vaig atrevir amb la seda.

Recordo que al principi no m'entusiasmava la idea; volia continuar pintant cotó. Però quan m'hi vaig posar... Vaig estar un temps per aprendre totes les tècniques necessàries per poder pintar seda. La seda té caràcter, és molt senyora! S'ha de saber molt bé el que fas perquè si t'equivoques no hi ha possibilitat de rectificació; és molt delicada.

No sé què té la seda, que enganxa molt.

Foulards.

Un mocador pel coll o un mandala per emmarcar.

Pintura sobre cotó

2009-09-20T13:26:00.003+02:00

Ja fa temps que pinto roba. És una activitat que m'encanta.

Quan era petita vaig començar amb la meva mare (que pintava a l'oli, i ho feia molt bé) a pintar les meves pròpies samarretes. Eren dibuixos senzills, amb plantilles... recordo que fins ti tot vam trobar una pintura que, un cop planxada agafava relleu.

Després, a l'escola vaig aprendre a pintar samarretes utilitzant altres tècniques: amb planxes de linòleum i una premsa, amb tampons...

Però ara tot el que pinto és amb pinzell. M'encanta estirar el color amb cada pinzellada, barrejar-los, degradar-los... és divertit i súper relaxant.

Ara m'estic acostumant a fer fotos a tot el que faig perquè, no se què pasa que sempre ho acabo regalant tot (o que tot el que faig és per regalar) i quan algú em demana que li ensenyi el que faig... em trobo en un problema.

Una mostra de les coses que pinto:

Un coixí.

Els pantalons del conill són un aplic de roba cosida. Ara, el coixí està més vellet...

Dos pitets. Una part amb tampó i l'altra a "mà alçada".

Em presento

2009-09-12T18:53:00.001+02:00

Especialment en temps de crisi, sempre s'ha de tenir un Pla B, una alternativa. I això és el que estic fent en aquests moments: passar al Plan B.

En aquest racó trobareu una mostra de les coses que faig, que en principi eren només una afició. Ara, qui sap...